Segunda lengua

A mitja tarda es posa a ploure. Una pluja fina, densa, menuda i pausada. El vent és inexistent i el cel està gris i baix.
Sent com la pluja cau sobre la terra i els arbres del jardí. És un renou sord i llunyà, com el de la mar a l’hivern.
A mesura que va caiguent la tarda, el cel es torna d’un blanc irreal… I sobre la terra, pesant sobre les teulades dels pobles i ciutats, hi ha un silenci espès. Un silenci que, junt al renouet de la pluja, es converteix en una música plena de màgia.
I sobre aquesta sonsònia, hi veig flotar la meva obsessió del dia...